Aeropuertu Internacional Newark Liberty | |
---|---|
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial | |
Llocalización | |
País | Estaos Xuníos |
Estaos | Nueva Jersey |
Condáu | condáu d'Essex |
Ciudá | Newark |
Coordenaes | 40°41′33″N 74°10′07″W / 40.6925°N 74.1686°O |
Altitú | 5,5 m |
Historia y usu | |
Colonial Western Airlines crash (en) | |
Dueñu | Nueva Jersey |
Xestión | Autoridad Portuaria de Nueva York y Nueva Jersey (es) |
Orixe del nome |
Newark Llibertá |
Arquiteutura | |
Superficie | 820 ha |
Aeropuertu | |
Ciudá a la que sirve | Área metropolitana de Nueva York, Newark y Nueva York |
Instalaciones | |
Formáu por | Terminal A (en) , Terminal B (en) y Terminal C (en) |
Web oficial | |
L'Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark (n'inglés, Newark Liberty International Airport) (IATA: EWR, OACI: KEWR) ye un aeropuertu asitiáu ente les ciudaes de Newark y Elizabeth nel norte del estáu de Nueva Jersey, a 24 quilómetros de Nueva York. Esti aeropuertu ye unu de los más grandes d'Estaos Xuníos con un tráficu de más de 30 millones de pasaxeros per añu y amás foi en dalguna vegada'l principal aeropuertu de los Estaos Xuníos. Ye tamién el principal aeropuertu del área metropolitana de Nueva York. Inclúi trés terminales de viaxeros y otres instalaciones pa carga.
United Airlines ye l'aereollinia más importante en Newark, utilizando n'esclusiva una terminal. Amás ye'l tercer centru d'operaciones d'United Airlines (dempués de Houston y Chicago), y FedEx caltienen delles instalaciones importantes pa los sos servicios de carga aérea.
L'Aeropuertu de Newark xunto colos Aeropuertos de la Ciudá de Nueva York crean el sistema d'aeropuertu más grande de los Estaos Xuníos, el segundu llugar nel mundu en términos de tráficu de pasaxeros, y per primer vegada nel mundu en términos de les operaciones de vuelu totales. En 2011 l'aeropuertu de Newark remano 33,8 millones de pasaxeros,[1] L'Aeropuertu JFK manexu 47,8 millones,[1] y l'Aeropuertu LaGuardia pocu más de 24,0 millones de pasaxeros.
Un sistema de monorriel, llamáu'l AirTrain ("tren aereu"), coneuta les terminales y los aparcamientos y tamién apurre conexones colos trenes d'Amtrak y NJ Transit y los sos servicios a Nueva York, Trenton, Filadelfia, y a otres ciudaes del nordeste de los Estaos Xuníos. L'aeropuertu ye xestionáu pola Autoridá Portuaria de Nueva York y Nueva Jersey.
Nel pasáu, les instalaciones yeren conocíes como'l Aeropuertu Internacional de Newark (n'inglés, Newark International Airport). Tres los atentaos del 11 de setiembre de 2001, l'aeropuertu foi reticuláu y adquirió el nome adicional de "Llibertá" pa honrar a les víctimes d'esa traxedia. Amás ésti foi l'orixe del United 93 que foi l'únicu vuelu d'esi día que nun llegó al so oxetivu. Sicasí, dellos residentes de Nueva Jersey y Nueva York nun creen qu'esto fora una manera apropiada d'honrar a les víctimes. Na práutica esti nuevu nome ye raramente utilizáu. Coloquialmente conozse a cencielles como "Newark Airport" pola población llocal.
Newark foi'l puntu final del vuelu comercial direutu más llargu del mundu proveniente de Singapur por Singapore Airlines, ye un vuelu de dieciocho hores que terminó hasta'l 23 de payares de 2013.[ensin referencies]
L'Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark tien trés terminales de pasaxeros. La Terminal A y la Terminal B completar en 1973 y tienen cuatro niveles. Los mostradores de les entraes tán na planta cimera, con esceición de la segunda planta y del primer pisu operáu por British Airways. Les tiendes tán nel tercer pisu. Una sala de llegaes internacionales (Terminal B) y cintes d'equipaxe (A y B) atopar nel segundu pisu. Finalmente, el estacionamiento de curtiu plazu y les operaciones de rampla (árees acutaes) atopar na planta baxa.
La Terminal C, foi terminada en 1988, tien dos niveles de venta d'entraes, un check-in pa internacional y otru check-in pa nacional. Tres la so inauguración, la Terminal C tien 41 puertes, orixinalmente con un nivel de salíes, una planta de llegaes, y un estacionamiento soterrañu. Del 1998 a 2003, la Terminal C foi reformada y ampliada nun programa de 1,2 mil millones dólares lo que dexó mayores salíes internacionales y una capacidá máxima de 19 aviones de fuselaxe angostu (o 12 aviones de fuselaxe anchu).[2]
A partir de 2008, la Terminal B ta siendo anovada p'aumentar la capacidá de pasaxeros de salida y la so confort. Les renovaciones inclúin l'ampliación y actualización de les árees de venta d'entraes, la construcción d'un nivel y un nuevu puntu de partida pa los vuelos nacionales, y la construcción d'una nueva terminal de llegaes.[3] Los planes tamién tán en marcha p'ampliar la Terminal A por aciu la adición d'un nuevu estacionamiento y radicalmente ampliar el tamañu de la sala, añader nueves puertes d'equipaxe, venta d'entraes, y les zones de seguridá.[4]
Ciudá | Nome del Aeropuertu | Aereollinies | ||
---|---|---|---|---|
Alemaña | ||||
Berlín | Aeropuertu de Berlin-Tegel | United Airlines | ||
Hamburgu | Aeropuertu de Hamburgu | United Airlines | ||
Canadá | ||||
Calgary | Aeropuertu Internacional de Calgary | Westjet | ||
Edmonton | Aeropuertu Internacional d'Edmonton | United Airlines | ||
Vancouver | Aeropuertu Internacional de Vancouver | United Airlines | ||
Italia | ||||
Roma | Aeropuertu de Roma-Fiumicino | United Airlines | ||
Reinu Xuníu | ||||
Birmingham | Aeropuertu de Birmingham | United Airlines | ||
Manchester | Aeropuertu de Mánchester | United Airlines |
Aereollinies | Destín |
---|---|
ABX Air | Cincinnati/Norte de Kentucky. |
Cargojet Airways | Bermuda. |
Cargolux | Anchorage, Luxemburgu, París-Vatry. |
FedEx Express | Anchorage, Boston, Chicago-O'Hare, Indianapolis, Los Angeles, Memphis, Miami, París-Charles de Gaulle, Syracuse, Washington-Dulles. |
FedEx Feeder operáu por Mountain Air Cargo | Baltimore, Washington-Dulles. |
FedEx Feeder operáu por Wiggins Airways | Albania, Boston, Harrisburg, Hartford, Manchester, Plattsburgh, Providence, Rochester. |
Kalitta Air | Bahrain, Chicago-O'Hare, Liège. |
UPS Airlines | Chicago-Rockford, Colonia, Dallas/Fort Worth, Des Moines, Hartford, Londres, Louisville, Tokyo-Narita. |
Ciudaes por países | Nome del aeropuertu | Aereollinies | ||
---|---|---|---|---|
Asia | ||||
China | ||||
Beixín | Aeropuertu Internacional de Pekin | China Southern Airlines | ||
Singapur | ||||
Singapur | Aeropuertu Internacional Changi | Singapore Airlines (El Vuelu mas Llargu hasta'l 23 de payares de 2013) | ||
Europa | ||||
Francia | ||||
París | Aeropuertu Charles de Gaulle | Air France | ||
Italia | ||||
Milán | Aeropuertu de Milan-Malpensa | Alitalia | ||
Roma | Aeropuertu Internacional Leonardo Da Vinci | Alitalia | ||
Países Baxos | ||||
Ámsterdam | Aeropuertu de Amsterdam-Schiphol | KLM | ||
Sudamérica | ||||
Bolivia | ||||
Santa Cruz de la Sierra | Aeropuertu Internacional Viru Viru | United Airlines | ||
Colombia | ||||
Bogotá | Aeropuertu Internacional El Dorado | Avianca | ||
Ecuador | ||||
Guayaquil | Aeropuertu Internacional José Joaquin de Olmedo | United Airlines |