Els vents de la Mediterrània
|
---|
El xaloc és el vent calent que ve del sud-est.[1] El nom podria provenir de l'àrab shaluq forma romanitzada de l'arrel suruq, sortida del sol o sud-est.[2]
El vent de xaloc no és gaire freqüent als Països Catalans i, les poques ocasions en què bufa, difícilment passa de moderat. Tot i això, és un vent ben conegut als indrets mariners per les onades de calor que sol dur, car aquest vent és el que arranca del Nord d'Àfrica i del Sàhara. En cas que plogui de xaloc, gairebé segur que la pluja serà de fang. (vegeu pluja de fang).
El xaloc va inspirar desenes de refranys.[3] Com que, per exemple tot i no bufar normalment fort, té molt de recorregut marítim, pot alçar ones considerables. Per això, els mariners solen dir que «vent de xaloc, mar molta i peix poc». És creença popular, també, que en bufar xaloc els peixos no piquen a l'esca, que els coloms missatgers es desorienten i que les persones tenen mal de cap. Ausiàs March (1400-1459) l'invoca, junts amb els altres vents al seu poema Veles e vents.
No s'ha de confondre amb Xaloc, Xarxa Local del Municipis, un organisme autònom de la Diputació de Girona, creat per prestar serveis de suport i assistència als ens locals[4] o la Xarxa de Serveis Locals d'Ocupació (Xaloc) de la Diputació de Barcelona.[5]
Com Xaloc, també podem conèixer l'escola XALOC (Centre educatiu privat Xaloc (Q111595350)), ubicada a L'Hospitalet de Llobregat.[6]