Epònim | Santa Eulàlia de Vilapicina i Torre Llobeta | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
Comarca | Barcelonès | ||||
Municipi | Barcelona | ||||
Districte | Nou Barris | ||||
Població humana | |||||
Població | 25.875 (2021) (45.877,66 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 56,4 ha | ||||
Vilapicina i Torre Llobeta és un barri, el més meridional, del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. Té una superfície de 56 hectàrees i uns 25.800 habitants (2021).[1][2]
El nom de Vilapicina prové del llatí pix, picis (pega), que fa referència a la pega que s'extreia dels pins per segellar els vaixells (una mena de brea). Ja al segle X apareixen els noms Villa Peciguina (994) i Villa Picina (998) [3] i ha quedat en la toponímia gràcies al santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, inclòs en el veí barri de Turó de la Peira - Can Peguera.
El nom de Torre Llobeta prové de l'única masia que queda en peus en tot el barri, després d'haver-se enderrocat les de Can Gaig, Can Garrigó, Can Sabastida, Can Sitjà i Can Xiringoi. El barri inclou el nucli de Torre Llobeta que antigament fou un barri separat de Santa Eulàlia de Vilapicina.
L'eix de comunicació principal del barri el constitueix el Passeig de Fabra i Puig que, provinent del Districte de Sant Andreu, delimita els barris de Vilapicina i la Torre Llobeta amb Porta, i el Turó de la Peira. Els altres eixos que delimiten el barri són l'Avinguda Meridiana, el Carrer de la Riera d'Horta, el Carrer d'Arnau d'Oms, el Carrer de Ramon Albó, el Carrer de Prats i Roquer, el passeig de Maragall, el Carrer de Petrarca i el Carrer de Cartellà.
Té les estacions de metro de Virrei Amat i Vilapicina de la línia 5 i Maragall, de la línia 4. En el barri es mantenen 3 passatges amb casetes construïdes a la dècada dels anys 20, el de l'Arquitecte Millàs i el de Santa Eulàlia a l'heretat de Can Garrigó i el de l'Esperança a l'heretat de Can Sitjà.
Can Gaig va ser una masia datada almenys del segle xvii, que corresponia a una casa pairal dels Gaig, família amb extenses propietats a la rodalia. El seu nom ja gairebé no es conserva a la memòria col·lectiva de la població de Nou Barris. Va ser enderrocada en el moment de la urbanització del passeig de Fabra i Puig i els carrers adjacents a la zona: Vilapicina, Teide i Das.[4]
Vegeu també
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilapicina i la Torre Llobeta |