| Tipus | malaltia de l'aparell digestiu  |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Recursos externs | |
| MeSH | D005767 |
| UMLS CUI | C0559031 |
Els trastorns gastrointestinals funcionals (TGIF), també coneguts com a trastorns de la interacció intestí-cervell, inclouen una sèrie de trastorns idiopàtics separats que afecten diferents parts del tracte gastrointestinal i impliquen hipersensibilitat visceral i alteracions de la motilitat.[1]
Termes com ara malaltia colònica funcional (o trastorn funcional intestinal ) es refereixen en medicina a un grup de trastorns intestinals que es caracteritzen per queixes abdominals cròniques sense una causa estructural o bioquímica que pugui explicar els símptomes. Altres trastorns funcionals es relacionen amb altres aspectes del procés de la digestió.[1]
El procés de revisió consensuada de reunions i publicacions organitzades per la Fundació Roma, conegut com el procés de Roma, ha ajudat a definir els trastorns gastrointestinals funcionals.[2] Successivament, Roma I, Roma II, Roma III i Roma IV van proposar un sistema de classificació i una terminologia consensuades, tal com va recomanar el Comitè de Coordinació de Roma. Ara inclouen classificacions adequades per a adults, nens i nounats/lactants.[1]
La classificació actual de ROMA IV, publicada el 2016, és la següent:[1]
A. Trastorns esofàgics
B. Trastorns gastroduodenals
C. Trastorns intestinals
D. Trastorns centralitzats del dolor gastrointestinal
E. Vesícula biliar i esfínter dels trastorns d'Oddi
F. Trastorns anorrectals
G. Trastorns gastrointestinals funcionals infantils: nounats/lactants
H. Trastorns gastrointestinals funcionals infantils: nens/adolescents
Els trastorns gastrointestinals funcionals són molt freqüents. A nivell mundial, només la síndrome de l'intestí irritable i la dispèpsia funcional poden afectar entre el 16 i el 26% de la població.[1][3]
