Mapa dels Alps proposat per la SOIUSA.

SOIUSA són les sigles de Suddivisione Orografica Internazionale Unificata del Sistema Alpino (en català: Subdivisió Orogràfica Internacional Unificada del Sistema Alpí). És una explícita proposta per a una normalització i estandardització dels diferents sistemes nacionals de classificació dels massissos alpins en una perspectiva internacional, dissenyat per Sergio Marazzi, un investigador italià autor de l'Atles Orogràfic dels Alps SOIUSA amb la col·laboració i patrocini del Club Alpí Italià i nombrosos col·laboradors.

Història

[modifica]

La SOIUSA és una interpretació moderna del complex terreny dels Alps, i una proposta innovadora de cara a una actualització per a superar la subdivisió italiana tradicional dels Alps (Partició dels Alps), introduïda a Itàlia el 1926, que ja està obsoleta, i que necessita una revisió adequada conforme amb la literatura geogràfica actual a Europa.[1]

Estructura

[modifica]
Piràmide Soiusa, subdivisió segons la SOIUSA.

La SOIUSA adopta el concepte de bipartició del sistema alpí (Alps occidentals i Alps orientals) que substitueix la divisió tripartida (Alps occidentals, Alps centrals i Alps orientals) per una jerarquia piramidal multinivell sobre la base d'escales i normes idèntiques.

Grups de muntanya de nivell superior: fraccionat amb referències morfològiques i altimètriques, tenint en compte les regions històriques i geogràfiques dels Alps.

Grups de muntanya de nivell inferior, dividits amb criteris alpinístics:

Les grans parts, grans sectors, seccions i subseccions s'individualitzen tenint en compte o bé els criteris morfològic, altimètric, fitogeogràfic, o bé les regions històricogeogràfiques alpines. Els supergrups, grups i subgrups s'individualitzen segons criteris alpinístics.

A la classificació de vegades s'hi inclouen sectors intermedis entre les agrupacions:

Les seccions successives d'aquest article segueixen el següent esquema:

L'abreviatura i.s.s. significa en italià in senso stretto (en el sentit estricte) i serveix per distingir la denominació d'una subsecció de la secció homònima (que ha d'entendre's aleshores i.s.a.', in senso ampio, en sentit ampli).

A títol d'exemple, els paràmetres SOIUSA del Mont Blanc, per exemple, quedarien de la següent manera:

Gran part: Alps occidentals
Gran sector: Alps del nord-oest
Secció: Alps de Graies
Subsecció: Alps del Mont Blanc
Supergrup: Massís del Mont Blanc
Grup: Grup del Mont Blanc
Subgrup: Mont Blanc
Codi: I/B-7.V-B.2.b

Alps occidentals

[modifica]
Les seccions dels Alps occidentals segons la SOIUSA.

Els Alps occidentals van des de la línia Savona - Bocchetta di Altare - Montezemolo - Mondovì a la línia Rin - Pas de l'Spluga - Llac de Como - Llac de Lecco. Es subdivideixen en dos grans sectors: Alps del sud-oest i Alps del nord-oest.

Alps del sud-oest

[modifica]

Alps del nord-oest

[modifica]

Alps orientals

[modifica]
Les seccions dels Alps orientals segons la SOIUSA.

Els Alps orientals van des de la línia Rin - Pas de l'Spluga - Llac de Como - braç est del llac de Como (també conegut com el Llac de Lecco) a la línia de Viena - Llac de Neusiedl - Graz - Maribor - Zagreb. Es subdivideixen en tres grans sectors: Alps centrals de l'est, Alps del nord-est i Alps del sud-est.

Alps centrals de l'est

[modifica]

Alps del nord-est

[modifica]

Alps del sud-est

[modifica]

Els Alps del sud-est es divideixen en nou seccions (que a la vegada es subdivideixen en vint-i-cinc subseccions i 65 supergrups):

Referències

[modifica]
  1. A Itàlia
    • Enciclopedia Treccani Roma 1929 vol 2 et vol 9
    • S. Saglio (a cura di), Da rifugio a rifugio (13 vol.), TCI-CAI, Milano, 1939-61.
    • Guida dei monti d'Italia (60 vol.), TCI-CAI, Milano 1936-97.
    • Partizione delle Alpi (in 220 gruppi), Tipografia Alzani, Pinerolo, 1980.
    • Conoscere le Alpi (6 vol.), Istituto Geografico De Agostini, Novara, 1992.
    A França:
    • Guides touristiques (13 vol.), Didier-Richard, Grenoble, 1971-87.
    • L. Devies, P. Henry, G. BuscainiI, Guide Vallot, La Chaîne du Mont Blanc (4 vol.), Arthaud, Paris, 1975-79.
    • L. Devies, F. Labande, M. Laloue, Le Massif des Écrins (4 vol.), Arthaud, 1976-78.
    A Suïssa :
    • Clubführer Berner Alpen (5 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1975-91.
    • M. Kurz, Guides Alpes valaisanes (5 vol.), Club Alpin Suisse, Bern, 1970-89.
    • M. Brandt, Voralpen-Clubführer (4 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1981-91.
    • Clubführer Bündner Alpen (10 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1956-89.
    • Clubführer Zentralschweiz (5 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1963-89.
    A Àustria i a Alemanya :
    • Franz Grassler: Alpenvereinseinteilung der Ostalpen (AVE) AV-Jarhbuch 1984 Deutscher und Österreichischer Alpenverein, München
    • Alpenvereinsführer (48 vol.), Bergverlag Rudolf Rother, München, 1976-88.
    • Das große ADAC Alpenbuch, ADAC Verlag-Mairs Geographischer Verlag, München- Stuttgart, 1980.
    • Kleiner Führer (14 vol.), Bergverlag Rudolf Rother, München, 1976-82
    • Reinhard Mang: Geographische Raumgliederung Österreich, bundesministerium fûr landesverteidigung, Wien, 1984
    A Eslovènia:
    • Anton Melik: Planine v julijskih Alpah, Dela Instituta za Geografijo, Ljubljana, 1950
    • Planinski Vodnik (5 voll.), Planinska zveza Slovenije, Ljubljana, 1973-79.
    • A. Melik, Slovenski alpski svet, Geografski opis, Ljubljana, 1954.

BibliografIa

[modifica]

Vegeu també

[modifica]