Sir James Paul McCartney MBE (Liverpool, 18 de juny de 1942) és un cantant i compositor britànic que va assolir la fama per ser membre dels The Beatles, on tocava el baix i compartia la composició principal de cançons i les tasques vocals principals amb John Lennon. Un dels compositors i intèrprets més reeixits de tots els temps, McCartney és conegut pel seu enfocament melòdic en tocar el baix, versàtilitat i àmplia gamma vocal de tenor, i eclecticisme musical, explorant gèneres que van des del pop previ al rock and roll fins a la clàssica, les balades i l'electrònica. La seva associació de composició de cançons amb Lennon és la més reeixida de la història de la música moderna.[1]
Nascut a Liverpool, McCartney va aprendre per ell mateix a tocar el piano, la guitarra i composició de cançons quan era adolescent, després d'haver estat influenciat pel seu pare, un músic de jazz i intèrprets de rock and roll com Little Richard i Buddy Holly. Va començar la seva carrera quan es va unir al grup de skiffle de Lennon, the Quarrymen, el 1957, que finalment es convertiria en els Beatles el 1960. A vegades anomenat «el Beatle simpàtic», McCartney es va submergir més tard al Londres d'avantguarda i va tenir un paper clau en la incorporació de l'estètica de la música experimental a les produccions d'estudi. A partir de l'àlbum de 1967 Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, es va anar convertint gradualment en el líder de facto de la banda, donant un impuls creatiu a la majoria dels seus projectes musicals i cinematogràfics. Moltes de les seves cançons dels Beatles, incloses "And I Love Her", "Yesterday", "Eleanor Rigby" i "Blackbird", es troben entre les cançons més versionades de la història.[2][3] Encara que principalment va ser baixista dels Beatles, va tocar diversos altres instruments, inclosos teclats, guitarres i bateria, en diverses cançons
Després d'anunciar que deixava el grup, McCartney va començar una reeixida carrera en solitari i va formar el grup Wings amb la seva primera dona, Linda i Denny Laine. Sota el lideratge de McCartney, Wings es va convertir en una de les bandes de més èxit dels anys setanta. Va escriure o co-escriure els seus èxits número u als Estats Units o al Regne Unit. Va reprendre la seva carrera en solitari el 1980 i ha estat fent gires com a artista en solitari des de 1989. McCartney ha treballat també com a compositor per a pel·lícules, música clàssica i música electrònica. Ha llançat un gran catàleg de cançons com a artista en solitari i ha format part de molt projectes per promoure organitzacions benèfiques internacionals relacionades amb els drets dels animals, la cacera de foques, les mines terrestres, el vegetarianisme, la pobresa i l'educació musical.
La companyia de McCartney MPL Communications és la propietària dels drets d'autor de més de tres mil cançons, incloses totes les escrites per Buddy Holly. A banda de la música, McCartney també ha fet una carrera pictòrica (tot i que la seva obra ha tingut caràcter privat fins fa poc).
Va ser nomenat membre de l'imperi britànic el 16 d'octubre de 1965 per Elisabet II i va ser nomenat Sir l'11 de març de 1997. Els seus honors inclouen dues inclusions al Rock and Roll Hall of Fame (com a membre dels Beatles el 1988 i com a artista solista el 1999) , un Oscar, un Primetime Emmy Award i 18 Premis Grammy. Des de 2020, és un dels músics més rics del món, amb una fortuna estimada en 800 milions de lliures.[4]
James Paul McCartney va néixer al Walton General Hospital de Liverpool on la seva mare Mary havia treballat com a infermera a la secció de parts. Té un germà, Michael, nascut el 7 de gener de 1944. Com molta gent de Liverpool té ascendència irlandesa.[5] El seu avi matern Owen Mohin/Mohan va néixer el 1880 a Tullynamalrow, Comtat de Monaghan, Irlanda i es va casar amb Mary Theresa Danher de Toxteth, Liverpool, el 1905.
El 1947, a l'edat de cinc anys, va començar a l'escola. El 1953 va passar l'examen ‘’11-plus'’.[6] Aquest examen el va aprovar també George Harrison, el qual McCartney va conèixer a l'autobús anant cap al Liverpool Institute.[7]
El 1955, la família McCartney es va canviar de casa. Van anar al 20 de Forthlin Road (a Aberton),[8] on van viure fins el 1964.[9] El 31 d'octubre de 1956, quan McCartney estava de campament, la seva mare Mary va morir d'una embòlia, després d'algunes operacions per aturar-li un càncer de mama.[7][10][11]
El pare d'en Paul McCartney, Jim McCartney, tocava la trompeta i el piano, i va liderar la banda "Jim Mac’s Jazz Band" als anys 20. Va encoratjar als seus fills a ser músic. Després de la mort de la Mary, en Jim va donar una trompeta a en Paul, però quan la música skiffle es va tornar popular la va canviar per una guitarra acústica Zenith de la companyia Framus de quinze lliures.[12][13]
A McCartney, que és esquerrà, li resultava difícil tocar la Zenith. Llavors, va veure un pòster promocional de Slim Whitman i es va adonar que invertint l'ordre de les cordes, la podria tocar.[12] Amb aquesta guitarra va compondre la seva primera cançó ("I Lost My Little Girl") quan tenia 14 anys. Després, començaria a tocar el piano i va compondre la melodia del que acabaria esdevenint "When I’m Sixty Four". El seu pare li va aconsellar anar a classes de música, cosa que en Paul va fer, però va preferir aprendre d'oïda.[14]
Als quinze anys, el 6 de juliol de 1957 va conéixer John Lennon i la seva banda, The Quarrymen,[15] que tocava una barreja de rock and roll i skiffle, un tipus de música popular amb influències de jazz, blues i folk. Poc després, els membres de la banda van convidar McCartney a unir-se com a un guitarrista rítmic, i va formar una estreta relació de treball amb Lennon. George Harrison es va unir el 1958 com a guitarrista principal, seguit per l'amic de l'escola d'art de Lennon Stuart Sutcliffe al baix, el 1960.[16] Al maig de 1960, la banda havia provat diversos noms, incloent-hi Johnny and the Moondogs, Beatals i the Silver Beetles.[17] Van adoptar el nom de the Beatles a l'agost de 1960 i va reclutar el bateria Pete Best poc abans d'una residència de cinc compromisos a Hamburg.
A aquest mític quartet era baixista, cantant i coautor, amb Lennon, de la majoria de les cançons. A més, a partir del 1965-1966, hi va començar a tocar instruments de teclat i es va ocupar dels arranjaments orquestrals, fet que li va donar el sobrenom de Mozart del segle xx.
El 12 de març del 1969 es va casar amb Linda Eastman, coneguda fotògrafa nord-americana, amb qui va tenir una filla, la famosa dissenyadora Stella McCartney.
El 10 d'abril del 1970 va anunciar que deixava els Beatles, fet que va ser el trencament del grup, coincidint, a més, amb la publicació del seu primer disc en solitari, el 17 d'abril i del primer single, Maybe I'm amazed, que va tenir un gran èxit. Després d'un segon àlbum, Ram, va formar el grup Wings amb Linda (teclats), Denny Laine (guitarra) i Denny Seiwell (bateria). Van fer el primer disc, Wild life, el 7 de desembre del 1971. Uns altres èxits van ser: My love, Band on the run, Silly love songs, Live and let die i Mull of Kintyre.
El 1980 va reprendre la seva carrera en solitari, per bé que acompanyat sempre de Linda i d'alguns dels components de Wings. Entre les cançons que va gravar després, es poden destacar : Ebony and ivory (amb un duet amb Stevie Wonder), Pipes of peace i dues enregistrades amb Michael Jackson, Say, say, say i The girl is mine. El 6 de novembre de 1984 va estrenar una pel·lícula dirigida i interpretada per ell, i amb guió i música seva: Give my regards to Broad Street. També ha compost algunes obres orquestrals de les quals en destaca el Liverpool Oratorio (obra simfònica per a cor i orquestra).
La mort de Linda, el 17 d'abril de 1998, afectà la seva carrera musical, però se'n va refer després del segon matrimoni amb Heather Mills l'11 de juny del 2002. Es van divorciar el 2008. Ara, la seva parella és Nancy Shevell.
En Solitari
Àlbums amb Wings
Àlbums amb The Fireman
Àlbums de música clàssica
Àlbums experimentals
| Any | Recipient | Premi | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1971 | Let It Be (de la pel·lícula Let It Be) | Millor banda sonora | Guanyador |
| 1974 | "Live and Let Die" (de la pel·lícula Viu i deixa morir) | Millor cançó original | Nominat |
| 2002 | "Vanilla Sky" (de la pel·lícula Vanilla Sky) | Millor cançó original | Nominat |
A més dels seus 18 Grammys, McCartney va rebre el premi Persona de l'any MusiCares de l'Acadèmia Nacional de les Arts i de les Ciències el 2012. McCartney va ser guardonat amb el Grammy a la carrera artística dues vegades. El primer el 1990 pel seu treball en solitari i després amb els Beatles el 2014. Els Beatles també van ser guardonats amb un Grammy Trustees Award el 1972.[27][28][29]
| Any | Recipient | Premi | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1965 | "I Want to Hold Your Hand" | Gravació de l'any | Nominat |
| "A Hard Day's Night" | Cançó de l'any | Nominat | |
| The Beatles | Millor nou artista | Guanyador | |
| A Hard Day's Night | Millor actuació d'un grup vocal | Guanyador | |
| Millor gravació de Rock & Roll | Nominat | ||
| Millor banda sonora original d'una pel·lícula o programa de televisió | Nominat | ||
| 1966 | Help! | Àlbum de l'any | Nominat |
| Millor actuació d'un grup vocal | Nominat | ||
| Millor actuació contemporània (R&R) - Grup (vocal o instrumental) | Nominat | ||
| Millor banda sonora original escrita per a una pel·lícula o programa de televisió | Nominat | ||
| "Yesterday" | Gravació de l'any | Nominat | |
| Cançó de l'any | Nominat | ||
| Millor interpretació vocal, masculina | Nominat | ||
| Millor interpretació vocal contemporània (R&R) – masculina | Nominat | ||
| Millor senzill contemporani (R&R) | Nominat | ||
| 1967 | Revolver | Àlbum de l'any | Nominat |
| "Michelle" | Cançó de l'any | Guanyador | |
| "Eleanor Rigby" | Millor interpretació vocal, masculina | Nominat | |
| Millor interpretació vocal solista contemporània (R&R) - Masculina o femenina | Guanyador | ||
| Millor gravació contemporània (R&R) | Nominat | ||
| 1968 | Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band | Àlbum de l'any | Guanyador |
| Millor àlbum contemporani | Guanyador | ||
| Millor actuació d'un grup vocal | Nominat | ||
| Millor actuació de grup contemporània (vocal o instrumental) | Nominat | ||
| "A Day in the Life" | Millor arranjament instrumental vocalista/s acompanyant/Millor arranjament de fons | Nominat | |
| 1969 | Magical Mystery Tour | Àlbum de l'any | Nominat |
| "Hey Jude" | Gravació de l'any | Nominat | |
| Cançó de l'any | Nominat | ||
| Millor interpretació pop contemporània: vocal, duo o grup | Nominat | ||
| 1970 | Abbey Road | Àlbum de l'any | Nominat |
| Millor interpretació vocal contemporània d'un grup | Nominat | ||
| Yellow Submarine | Millor banda sonora original escrita per a una pel·lícula o un especial de televisió | Nominat | |
| 1971 | "Let It Be" | Gravació de l'any | Nominat |
| Cançó de l'any | Nominat | ||
| Millor cançó contemporània]] | Nominat | ||
| Let It Be | Millor interpretació vocal contemporània d'un duo, grup o cor | Nominat | |
| Millor banda sonora original escrita per a una pel·lícula o un especial de televisió | Guanyador | ||
| 1972 | "Uncle Albert/Admiral Halsey" (amb Linda McCartney) | Millor arranjament vocal acompanyat | Guanyador |
| 1974 | "Live and Let Die" | Millor interpretació vocal contemporània d'un duo, grup o cor | Nominat |
| Live and Let Die (banda sonora) | Àlbum de la millor banda sonora original escrita per a una pel·lícula | Nominat | |
| 1975 | Band on the Run | Àlbum de l'any | Nominat |
| "Band on the Run" | Millor interpretació vocal pop d'un duo, grup o cor | Guanyador | |
| 1977 | "Let 'Em In" | Millor arranjament vocal acompanyat | Nominat |
| 1980 | "Rockestra Theme" | Millor actuació instrumental de rock | Guanyador |
| 1981 | "Coming Up (Live at the Glasgow)" | Millor actuació vocal de rock, masculina | Nominat |
| 1982 | The McCartney Interview | Millor gravació oral, documental o dramàtica | Nominat |
| 1983 | Tug of War | Àlbum de l'any | Nominat |
| "Ebony and Ivory" (amb Stevie Wonder) | Gravació de l'any | Nominat | |
| Millor actuació d'un duo o grup amb vocalistes | Nominat | ||
| "What's That You're Doing?" | Millor interpretació vocal de R&B per un duo o grup amb vocalistes | Nominat | |
| 1984 | "The Girl Is Mine" (amb Michael Jackson) | Millor actuació d'un duo o grup amb vocalistes | Nominat |
| 1986 | "Do They Know It's Christmas?" (com a artista destacat) | Millor vídeo musical, format curt | Nominat |
| 1987 | "Rupert and the Frog Song" | Millor vídeo musical, format curt | Nominat |
| 1996 | Live at the BBC | Millor àlbum històric | Nominat |
| 1997 | The Beatles Anthology | Millor vídeo musical de llarga durada | Guanyador |
| "Free as a Bird" | Millor actuació pop d'un duo o grup amb vocalistes | Guanyador | |
| Millor vídeo musical de format curt | Guanyador | ||
| 1998 | Flaming Pie | Àlbum de l'any | Nominat |
| 2001 | Liverpool Sound Collage | Best Alternative Music Album | Nominat |
| 2003 | "Vanilla Sky" (from Vanilla Sky) | Best Song Written for a Motion Picture, Television or Other Visual Media | Nominat |
| 2005 | "Something" (with Eric Clapton) | Millor col·laboració pop amb vocalistes | Nominat |
| 2006 | Chaos and Creation in the Backyard | Àlbum de l'any | Nominat |
| Millor àlbum pop vocal | Nominat | ||
| "Fine Line" | Millor interpretació vocal pop masculina | Nominat | |
| 2007 | "Jenny Wren" | Millor interpretació vocal pop masculina | Nominat |
| 2008 | Memory Almost Full | Millor àlbum pop vocal | Nominat |
| "Dance Tonight" | Millor interpretació vocal pop masculina | Nominat | |
| "Only Mama Knows" | Millor interpretació vocal de rock en solitari | Nominat | |
| 2009 | "That Was Me" | Millor interpretació vocal pop masculina | Nominat |
| "I Saw Her Standing There" | Millor interpretació vocal de rock en solitari | Nominat | |
| 2011 | "Helter Skelter" (from Good Evening New York City) | Millor interpretació vocal de rock en solitari | Guanyador |
| 2012 | Band on the Run (Paul McCartney Archive Collection — Deluxe Edition) | Millor àlbum històric | Guanyador |
| 2013 | Kisses on the Bottom | Grammy al millor àlbum de pop vocal tradicional | Guanyador |
| 2014 | "Cut Me Some Slack" (amb Dave Grohl, Pat Smear i Krist Novoselic) | Millor cançó de rock | Guanyador |
| Live Kisses | Millor pel·lícula musical | Guanyador | |
| Ram (Paul McCartney Archive Collection — Deluxe Edition) | Millor àlbum històric | Nominat | |
| 2016 | "All Day" (amb Kanye West, Theophilus London i Allan Kingdom) | Millor actuació rap | Nominat |
| Millor cançó rap | Nominat | ||
| 2017 | Tug of War (Paul McCartney Archive Collection — Deluxe Edition) | Millor paquet d'edició limitada en caixa o especial | Nominat |
| 2021 | Flaming Pie (Collector Edition) | Millor paquet d'edició limitada en caixa o especial | Nominat |
| 2022 | "Find My Way" | Millor cançó de rock | Nominat |
| McCartney III | Millor àlbum de rock | Nominat |
| Any | Recipient | Premi | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1972 | The Beatles | Trustees Award | Honorat |
| Any | Recipient | Premi | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1990 | Paul McCartney | Grammy a la carrera artística | Honorat |
| 2014 | The Beatles | Grammy a la carrera artística | Honorat |
| Any | Recipient | Premi | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1993 | Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band | Hall of Fame (The Beatles) | Induït |
| 1995 | Abbey Road | Hall of Fame (The Beatles) | Induït |
| 1997 | "Yesterday" | Hall of Fame (The Beatles) | Induït |
| 1998 | "I Want to Hold Your Hand" | Hall of Fame (The Beatles) | Induït |
| 1999 | Revolver | Hall of Fame (The Beatles) | Induït |
| "Strawberry Fields Forever" | Hall of Fame (The Beatles) | Induït | |
| 2000 | Rubber Soul | Hall of Fame (The Beatles) | Induït |
| A Hard Day's Night | Hall of Fame (The Beatles) | Induït | |
| The Beatles (White Album) | Hall of Fame (The Beatles) | Induït | |
| 2001 | "Hey Jude" | Hall of Fame (The Beatles) | Induït |
| Meet the Beatles! | Hall of Fame (The Beatles) | Induït | |
| 2002 | "Eleanor Rigby" | Hall of Fame (The Beatles) | Induït |
| 2004 | "Let It Be" | Hall of Fame (The Beatles) | Induït |
| 2008 | "Help!" | Hall of Fame (The Beatles) | Induït |
| 2011 | "Penny Lane" | Hall of Fame (The Beatles) | Induït |
| 2013 | Band on the Run | Hall of Fame (Wings) | Induït |
El Premi Gershwin de la Biblioteca del Congrés per a la cançó popular,[30] creada l'any 2007, s'atorga anualment. El 2 de juny de 2010, en una cerimònia a la Casa Blanca, McCartney va rebre aquest premi de mans del president Obama. El Premi Gershwin és el premi més alt que pot rebre un músic als Estats Units; McCartney és el primer destinatari no nord-americà del premi, els anteriors guanyadors van ser Paul Simon i Stevie Wonder.[31]
| Any | Premi | Recipient | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1963 | Grup vocal mundial | The Beatles | Guanyador |
| Millor grup vocal britànic | The Beatles | Guanyador | |
| Millor disc britànic de l'any – "She Loves You" | The Beatles | Guanyador | |
| 1964 | Millor grup vocal | The Beatles | Guanyador |
| Millor grup vocal britànic | The Beatles | Guanyador | |
| 1965 | Millor grup vocal britànic | The Beatles | Guanyador |
| Millor grup vocal mundial | The Beatles | Guanyador | |
| 1966 | Millor grup vocal britànic | The Beatles | Guanyador |
| Millor disc britànic de l'any – "Eleanor Rigby" | The Beatles | Guanyador | |
| 1968 | Millor grup vocal britànic | The Beatles | Guanyador |
| Millor grup vocal britànic | The Beatles | Guanyador | |
| Millor disc britànic de l'any – "Hey Jude" | The Beatles | Guanyador | |
| 1970 | Millor grup britànic | The Beatles | Guanyador |
| Millor LP britànic – "Let It Be" | The Beatles | Guanyador | |
| 1971 | Millor grup britànic | The Beatles | Guanyador |
| Millor LP britànic – "Let It Be" | The Beatles | Guanyador | |
| 1974 | Millor baix | Paul McCartney | Guanyador |
| 1976 | Millor baix | Paul McCartney | Guanyador |
| 1980 | Per serveis destacats a la música | Paul McCartney | Guanyador |
| 2000 | Millor banda de tots els temps | The Beatles | Guanyador |
| 2005 | Millor esdeveniment | Paul McCartney | Guanyador |
| 2014 | El compositor de cançons | Paul McCartney | Guanyador |
McCartney va guanyar dos premis i ha estat nominat per a dos més.[32][33][34]
| Any | Recipient | Premi | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1975 | Wings | Grup/Duo/Grup preferit de pop/rock | Nominat |
| 1983 | Paul McCartney | Artista masculí preferit de pop/rock | Nominat |
| 1983 | "Ebony and Ivory" (amb Stevie Wonder) | Cançó pop/rock preferida | Nominat |
| 1986 | Paul McCartney | Mèrit | Honorat |
| 1997 | The Beatles Anthology | Àlbum pop/rock preferit | Nominat |
| 2015 | "FourFiveSeconds" (amb Rihanna i Kanye West) | Col·laboració de l'any | Nominat |
