El mandan (etnònim: nų́ʔetaːre) és una de les llengües sioux occidentals parlada pels mandans de Dakota del Nord, als Estats Units. Era una llengua amenaçada i el seu darrer parlant, Edwin Benson va morir en desembre de 2016.[3]
Ús de la llengua i esforços de revitalització
Per a l'any 2009, només hi havia un parlant fluid de mandan, Edwin Benson (1931-2016).[4] El dr. Benson estava ensenyant en programes d'escoles locals per tal d'encoratjar l'ús de la llengua, junt amb altres especialistes.[5]
El mandan és ensenyat al Fort Berthold Community College, juntament amb l'hidatsa i l'arikara.[4] El lingüista Mauricio Mixco de la Universitat de Utah s'ha involucrat en el treball de camp amb la resta de parlants des de 1993. A partir del 2007 resta per processar gran quantitat de material en mandan a l'escola i al North Dakota Heritage Center, a Bismarck (Dakota del Nord), segons els lingüistes.[6]
Relacions genètiques
Inicialment es va creure que el mandan estava estretament relacionat amb les llengües dels hidatses i crows. Tanmateix, des que el mandat ha estat en contacte amb l'hidatsa i el crow durant molts anys, la relació exacta entre el mandan i altres llengües sioux (incloent hidatsa i crow) s'ha enfosquit i és indeterminat actualment. Per això el mandan és més sovint considerat com una branca separada de la família sioux.
El mandan té dos dialectes principals:
- Nuptare
- Nuetare
Només la varietat nuptare va sobreviure fins al segle xx, i tots els parlants eren bilingües en hidatsa. El 1999, només hi havia sis parlants fluids vius de mandan.[7]
La llengua va rebre molta atenció per part dels estatunidencs blancs a causa del color de la pell, suposadament més clara del poble mandan, especulant que es devia a un origen final europeu. En la dècada de 1830 Maximilian zu Wied-Neuwied va passar molt més temps amb els mandan que amb les altres llengües sioux i preparà addicionalment una llista comparativa de paraules del mandan i gal·lès (pensava que el mandan podria haver evolucionat del gal·lès).[8] La idea d'una connexió mandan/gal·lès, avui totalment desautoritzada, va rebre el suport de George Catlin.[9]
Sons
El mandan té els següents fonemes:
/w/ i /r/ esdevé [m] i [n] després de vocals nasals, i /r/ és [ⁿd] a inici de paraula.[11]
Gramàtica
El mandan és una Llengua SOV.
El mandan té un sistema d'acord al·locutiu, és a dir, es poden utilitzar diferents formes gramaticals que depenen del gènere del destinatari. Les preguntes dels homes han d'utilitzar el sufix -oʔša mentre que el sufix -oʔrą és usat quan es pregunta a les dones. Així mateix el sufix d'indicatiu és -oʔs quan s'adreça als homes i -oʔre quan s'adreça a les dones, i també per als imperatius: -ta (mascuñí), -rą (femení).[12]
Els verbs mandan inclouen un conjunt de verbs posturals, que codifiquen les formes del subjecte del verb:[13]
| wɛ́rex |
nakóc
|
| wɛ́rex |
nak-óc
|
| pot |
seure-present
|
| 'Un pot era aquí (assentat).'
|
| mítixtɛ̀na |
tɛ́romakoc
|
| míti-xtɛ̀-na |
tɛ-romakoc
|
| vila-gran-emfàtic |
romandre-narratiu.passat
|
| 'Hi havia una gran vila.'
|
| má:ta |
makómakoc
|
| má:ta |
mak-omakoc
|
| riu |
estava-narratiu.passat
|
| 'El riu era aquí.'
|
Vocabulari
El mandan, com altres llengües ameríndies, té elements de simbolisme fonètic en el seu vocabulari. Un so /s/ sovint denota intensitat petit/menor, /ʃ/ denota mitjania, /x/ denota intensitat gran/llarg:[14]
- síre "groc"
- šíre "color lleó"
- xíre "marró"
- sró "dringadissa"
- xró "sotragueig"
Compareu exemples similars en lakota.
