Luigi Ricci

Biografia
Naixement	8 juliol 1805 Nàpols (Itàlia)
Mort	31 desembre 1859 (54 anys) Praga
Sepultura	Cementiri Olšany (Praga)
Activitat
Ocupació	compositor, director d'orquestra
Gènere	Òpera
Família
Fills	Lella Ricci (en)
Germans	Federico Ricci

Luigi Ricci (Nàpols, 8 de juliol de 1805 - Praga, 31 de desembre de 1859) fou un compositor italià, famós sobretot com a operista. El seu fill Luigino Ricci (1852-1906) també fou un compositor de força anomenada.

Ricci residí a Trieste força temps on practicà la docència, tenint entre els seus alumnes predilectes a la soprano Elisabetta Barbato^[1] i Alberto Randegger, que després seria compositor i director d'orquestra i també professor de cant.^[2]

Òperes

• L'impresario in angustie (Nàpols, 1822)
• La cena frastornata (Nàpols, 1824)
• Il sogno avverato (amv D. Pogliani-Gagliardi i probablement N. Zingarelli, Nàpols, 1825)
• L'abbate Taccarella, ovvero Aladino (Nàpols, 1825; també s'estrenà com La gabbia de' matti, Poeta Taccarella, etc.)
• Il diavolo condannato nel mondo a prender moglie (també s'estrenà come Il diavolo mal sposato, 1826 o Nàpols, 1827)
• La lucerna di Epitteto (Nàpols, 1827)
• Ulisse in Itaca (Nàpols, 1828)
• Il Colombo (Parma, 1829)
• Amina, ovvero L'orfanella di Ginevra (Roma, 1829)
• Il sonnambulo (Roma, 1829)
• Fernando Cortez, ovvero L'eroina del Messico (Roma, 1830)
• Annibale in Torino (Torí, 1830)
• La neve (Milà, 1831)
• Chiara di Rosemberg (La Scala, Milà, 1831; també s'estrenà com a Chiara di Montalbano a França, 1835)
• Il nuovo Figaro (Parma, 1832)
• I due sergenti (Milà, 1833)
• Un'avventura di Scaramuccia (Milà, 1834)
• Gli esposti, ovvero Eran due or son tre (Venècia, 1834; també I figli esposti)
• Chi dura vince, ovvero La luna di miele (Roma, 1834) (revisada per Federico Ricci com La petite comtesse, 1876);
• La serva e l'ussero (Pavia, 1835)
• Il colonello (con Federico Ricci), 1835), també s'estrenà come La donna colonello;
• Il disertore per amore (con Federico Ricci), 1836)
• Le nozze di Figaro (Milà, 1838)
• Chiara di Montalbano (Milà, 1838)
• La solitaria delle Asturie (Odessa, 1845)
• L'amante di richiamo (amb Federico Ricci), 1846)
• Il birraio di Preston (Florència, 1847)
• Crispino e la Comare (en col·laboració amb el seu germà Federico sobre un llibret de Francesco Maria Piave) (Venècia San Benedetto 28 de febrer de 1850)
• La festa di Piedigrotta (Nàpols, 1852)
• Il diavolo a quattro (Teatro Armonia, Trieste, 1859)
• Piedigrotta (1850; sobre un llibret de Marco D'Arienzo)

Dedicacions

Algunes de les obres anteriors foren dedicades al tenor i amic seu, el florentí Napoleone Moriani (1808-1878).^[3]

Referències

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luigi Ricci

• The Viking Opera Guide, ed. Amanda Holden with Nicholas Kenyon and Stephen Walsh, Viking (1993) ISBN 0-670-81292-7
• Operisti minori dell'800 italiano, Corrado Ambìveri, Gremese Editore (1997)