Plantilla:Infotaula esdevenimentKagura
Imatge
Nom en la llengua original(ja) 神楽 Modifica el valor a Wikidata
Tipusgènere musical
tipus de dansa Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKagura-den Modifica el valor a Wikidata
EstatJapó Modifica el valor a Wikidata
Religióxintoisme Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Patrimoni cultural
Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Data2009
IdentificadorRL/00272
Gohei: una vareta cerimonial que s'utilitza per netejar o purificar
Màscara de l'actuació contemporània de kagura

Kagura (神楽 (かぐら)?) és un tipus específic de ball cerimonial ritual xintoista. El nom és una contracció de «kami no kura» ('seient de déu'), que indica la presència de déu en la pràctica. Una de les funcions principals de Kagura és «Chinkon» ('purificar i sacsejar l'esperit'), que implica un procés de processó-trànsit. Normalment, una dona xamana interpretarà la dansa i obtindrà l'oracle del déu; en el context, la mateixa ballarina es converteix en déu durant la representació.[1] Encara que inicialment era un art cerimonial derivat de kami'gakari (神懸 (かみがかり)?), kagura ha evolucionat en moltes direccions al llarg de més d'un mil·lenni. Avui en dia és una tradició viva, amb rituals lligats als ritmes del calendari agrícola, que prosperen principalment en zones de la prefectura de Shimane, i centres urbans com Hiroshima.[2]

Mai i Odori

Hi ha dos tipus principals de kagura: mai i odori. Mai presenta el moviment circular lent, destacant la tranquil·litat i l'elegància; mentre que l'odori presenta salts i bots ràpids, destacant l'activació i l'energia. Tots dos tipus es poden entendre com a dues frases de kagura: el mai és un procés de preparació per al trànsit i l'odori és l'etapa de trànsit inconscient.

Durant el ball de mai, la xamana, envoltada d'un grup de sacerdots, sosté el gohei (una vareta cerimonial que s'utilitza per netejar o purificar), a més d'altres instruments productors de so, i participa amb moviments de cercle per convocar deïtats. Un cop la xamana entra en estat de possessió, passa a moviments de salt espontanis, que s'anomenen odori.[1]

Història

Dansa Kagura el 1914

Les epopeies Kojiki i Nihon Shoki descriuen un origen de conte popular per a les danses. En aquests textos, hi ha un famós conte llegendari sobre la deessa del sol Amaterasu, que es va retirar a una cova, portant foscor i fred al món. Ama-no-Uzume, deessa de l'alba i de la gresca, va dirigir els altres déus en un ball salvatge i va convèncer Amaterasu d'aparèixer per veure de què anava l'embolic. Kagura és un dels nombrosos rituals i arts que es deriven d'aquest esdeveniment.

Originalment anomenada kamukura o kamikura (神座?), el kagura va començar com a dansa sagrada realitzada en la cort Imperial per donzelles (miko) que suposadament eren descendents d'Ame-no-Uzume. Durant la representació, les donzelles del santuari generalment utilitzen un dispositiu de canalització per a déu, com ara màscares i llances per a imitar el trànsit. Amb la música de kagura, que té el poder de convocar als déus, la miko comença a ballar per a transformar-se en la representació dels déus i rebre missatges, així com benediccions de les deïtats.[1] El 1871, les oficines d'Iwami Shinto van al·legar que la kagura teatral realitzada per sacerdots a l'oest del Japó degradava la seva dignitat i, per tant, va prohibir l'actuació. Gràcies al suport dels grups civils d'actuació en aquest moment, les peces d'actuació continuaven conservant-se.[3]

Amb el pas del temps, no obstant això, aquestes Mikagura (御神楽?) que es representaven dins dels recintes sagrats i privats de les corts Imperials, van inspirar danses rituals populars, anomenades satokagura (里神楽?), que, sent formes populars practicades en pobles de tot el país, es van adaptar a altres tradicions populars i es van desenvolupar en diverses formes. Hi trobem miko kagura, shishi kagura, i balls kagura d'estil Ise i Izumo. Algunes variacions s'han desenvolupat al llarg dels segles, incloent algunes que són bastant noves, i la majoria de les quals s'han convertit en tradicions folklòriques altament secularitzades.

Kagura, en particular aquelles formes que impliquen la narració o la reincorporació de rondalles, és també una de les influències principals en el teatre Noh.

Kagura imperial

Les danses rituals imperials (Mikagura) es realitzaven en diversos llocs sagrats i en diverses ocasions especials. Al Santuari Imperial, on es guarda el mirall sagrat, s'interpreten com a part de la música gagaku de la cort. Mikagura també es realitza a la festa de la collita Imperial i als principals santuaris com Ise, Kamo i Iwashimizu Hachiman-gū. Des de l'any 1000, aquests esdeveniments han tingut lloc cada any.

Segons el departament ritual de l'Agència de la Casa Imperial, el mikagura encara té lloc cada desembre al Santuari Imperial i a les cerimònies del festival de la collita Imperial.

Kagura popular

Satokagura, o «kagura normal», és un terme general que fa referència a una gran varietat de danses populars derivades de les danses rituals imperials (Mikagura), i incorporades a altres tradicions populars. Per motius de brevetat, s'utilitzarà una selecció de tradicions de la regió de Kantō com a exemples:

Miko kagura
Susanoo i Yamata-no-Orochi a Izumo-ryū kagura

Al voltant de l'època del començament del shogunat Tokugawa (1603–1868), les actuacions derivades d'això van emergir a Edo com una forma important d'entreteniment. En relació amb les celebracions que van envoltar l'inici del shogunat, balls de lleó, acrobàcies, malabarismes i una gran varietat d'altres entreteniments es van realitzar en etapes per tota la ciutat, totes nominalment sota els auspicis de daikagura. Al llarg del període, aquests es van associar més estretament amb la narració rakugo i altres formes d'entreteniment popular, i encara avui, daikagura continua sent realitzat i inclou molts elements d'entreteniment de carrer.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Averbuch, Irit Asian Folklore Studies, 57, 2, 1998, pàg. 293. DOI: 10.2307/1178756. ISSN: 0385-2342.
  2. Petersen, David. (2007). Invitation to Kagura: Hidden Gem of the Traditional Japanese Performing Arts. Morrisville: Lulu Press.
  3. 3,0 3,1 Lancashire, Terence Asian Music, 33, 1, 2001, pàg. 25. DOI: 10.2307/834231. ISSN: 0044-9202.