Infotaula de personaJosep Bertran i Ros
Biografia
Naixement19 març 1795 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 1855 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat de Barcelona
1853 – 1855
← Mariano Antonio Collado González-PinuelaAgustí Yáñez i Girona →
Batlle de Barcelona
novembre 1843 – gener 1844
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1841 – 1848
← Joaquim Rey i EsteveRamon Martí i d'Eixalà → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLa Corona de Aragón
Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra del Francès Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFelip Bertran i d'Amat Modifica el valor a Wikidata
GermansFelip Bertran i Ros Modifica el valor a Wikidata

Josep Bertran i Ros (Barcelona, 19 de març de 1795 - Barcelona, 11 de novembre de 1855)[1] fou un jurista i polític català.

Biografia

Fou fill del fabricant Francesc Bertran i Cortada (vegeu casa-fàbrica Bertran) i d'Eulàlia Ros i Buscà,[2] pare de Felip Bertran i d'Amat i avi de Josep Bertran i Musitu. Llicenciat en dret, va lluitar en la Guerra del Francès. Es dedicà a la carrera jurídica i fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya de 1841 a 1848, ingressant el 1841 en l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1841).

Simpatitzant dels moderats, fou nomenat alcalde de Barcelona el novembre de 1843 pel capità general de Catalunya després del bombardeig de la ciutat per Baldomero Espartero i un cop derrotada la jamància. Durant el seu mandat va ser creada la guàrdia municipal (26 de novembre de 1843) i en fou nomenat primer cap Josep Planellas i Simón.[3]

El gener de 1844 deixà l'alcaldia quan fou nomenat president de l'Audiència de Barcelona. El 1853 fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona i el 1854 defensà la creació d'un banc hipotecari.

Publicacions

Vegeu també

Referències

Bibliografia


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Maluquer i Montardit
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1843-1844
Succeït per:
Josep Parladé i Llucià
Precedit per:
Santiago Lluís Dupuy de Lôme
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1852-1854
Succeït per:
Antoni Aherán
Precedit per:
Mariano Antonio Collado González-Pinuela
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat Literària de Barcelona

1853-1855
Succeït per:
Agustí Yáñez i Girona
Precedit per:
Joaquim Rey i Esteve
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1841-1848
Succeït per:
Ramon Martí i d'Eixalà