Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Alt Pirineu | ||||
Comarca | Baixa Cerdanya | ||||
Població humana | |||||
Població | 598 (2023) (27,18 hab./km²) | ||||
Llars | 16 (1553) | ||||
Gentilici | Guilsenc, guilsenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 22 km² | ||||
Banyat per | Segre i riu Querol | ||||
Altitud | 1.385 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Antoni Trilles Puig (en) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17528 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17082 | ||||
Codi IDESCAT | 170828 | ||||
Lloc web | guils.cat |
Guils de Cerdanya és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Acull dins el seu terme municipal l'estació d'esquí nòrdic de Guils Fontanera.
Segons Wilhelm Meyer-Lübke a Els noms de lloc en el domini de la diòcesi d'Urgell, tal com recullen Joan Coromines i Vigneaux a l'Onomasticon Cataloniae[1] i el Diccionari català-valencià-balear,[2] vindria del llatí equiles, «estables de cavalls».[3]
Per altra banda, Manuel de Montoliu i de Togores a Els noms de riu i els noms fluvials en la toponímia catalana, tal com recull el Diccionari català-valencià-balear,[2] proposa un aquiles derivat d'aqua, aigua.[4]
La població a 1 de gener de 2021 és la següent:
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Guils de Cerdanya | 201 |
Sant Martí d'Aravó | 164 |
Sant Martí de Cerdanya | 97 |
Saneja | 126 |
Font: Idescat |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Una de les primeres mencions que se'n fa, amb la forma Egils, és a l'acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, que es data entre el segle ix i el segle xi.[5][6]
Al segle xi la parròquia de Guils pertanyia al monestir de Sant Martí del Canigó.[5][6]
El 1035 el comte de Cerdanya Guifré II en el seu testament llegà al seu fill Arduí la senyoria que tenia a la vila de Guils.[5][6]
El 1042 el bisbe d'Urgell Guillem Guifré consagra l'església de Sant Esteve de Guils.[5]
Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Guils.[7]
Diu la llegenda que Ponç Pilat era natural d'una ciutat anomenada Guils, a les valls altes dels Pirineus que, després de crucificar a Jesucrist, es va enfonsar en un gran cataclisme que es produí a la Terra en aquell moment, convertint-se en l'estany de Guils, que manté el nom encara avui en dia. Després de la Crucifixió vagà a peu fins a arribar a l'estany, on es precipità cercant casa seva. Segons la tradició, cada any per Dijous Sant es pot observar al fons de les aigües l'escena del Gòlgota amb les tres creus i a Ponç Pilat cercant desesperadament casa seva sense èxit. És per això que es creu que l'aigua de l'estany està maleïda i fa mal a qui en beu, i que o bé no s'hi crien peixos, o bé els que s'hi crien i són pescats fugen esperitats en posar-los a la paella.[8][9]
Aquesta és la llista de batlles de Guils des de la transició:[10]
Alcalde | Legislatura | Presa de possessió | Baixa | Partit polític | |
---|---|---|---|---|---|
Bonaventura Ribot Palau | 1979-1983 | 19/04/1979 | 07/05/1983 | Independents | |
1983-1987 | 23/05/1983 | 09/06/1987 | Convergència i Unió (CiU) | ||
Josep Ribot Ribot | 1987-1991 | 30/06/1987 | 25/05/1991 | ||
1991-1995 | 15/06/1991 | 27/05/1995 | |||
Josep Mendo Mir | 1995-1999 | 17/06/1995 | 12/06/1999 | Independents | |
1999-2003 | 03/07/1999 | 24/05/2003 | |||
2003-2007 | 14/06/2003 | 26/05/2007 | Convergència i Unió (CiU) | ||
2007-2011 | 16/06/2007 | 21/05/2011 | |||
Valentí Tuset Creus | 2011-2015 | 11/06/2011 | 22/05/2015 | ||
2015-2019 | 13/06/2015 | 13/06/2019[11] | |||
Josep Mendo Mir | 2019-2023 | 15/06/2019[12] | - | Junts per Guils (JxCAT-Junts) |
Al cementiri hi ha la tomba del filòsof i economista Manuel Sacristán Luzón.