Tipus | Ciutat antiga | ||
---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | península Ibèrica | ||
Localització | |||
Entitat territorial administrativa | Hispània Tarraconense (Antiga Roma) i Ilercavonia (Hispània) (en) | ||
Edeba (llatí: Edeba, grec antic: Ἄδεβα) fou una població iberoromana de la Ilercavònia de localització exacta desconeguda.
És coneguda gràcies a Claudi Ptolemeu, qui la situa entre les poblacions dels ilergàons i l'anomena Ἄδεβα (Ádeba),[1] i per tres inscripcions que l'anomenen Edeba (segurament el nom correcte): una trobada a Dertosa, una altra trobada a Puertomingalvo (Terol), i una darrera trobada a Torrenueva (Ciudad Real).[2]
Pel que fa a la localització, la referència de Ptolemeu i les dues primeres troballes indiquen que la població estaria situada entre les províncies de Castelló, Tarragona i Terol. Una proposta és el jaciment del Morrón del Cid, situat al cim d'un tossal al peu del qual es troben la vila de l'Anglesola (Aragó) i la Pobla del Bellestar (València). Es tracta d'un oppidum ibèric del segle v aC que allarga la seva ocupació després de la conquesta romana i fins al segle iv dC.[6] No obstant això, les proves no són concloents i la localització d'Edeba roman desconeguda.