DVB-SI és l'acrònim de Digital Video Broadcasting-Service Information (Servei d'Informació per a la Retransmissió de Vídeo Digital), és l'estàndard de transmissió de dades en les emissions de televisió digital. Aquest sistema d'informació és un servei per facilitar a l'usuari la navegació a través del medi DVB, sobre una plataforma de televisió digital.
Aquesta normativa està definida en el document de la ETSI EN 300 468, creat a l'octubre de 1995, tot i que ha estat modificat en múltiples ocasions.
Existeix, a part, un escrit tècnic, també de la ETSI, que ampla la informació del document que el defineix, aquest escrit és l'ETR 211.
DVB-SI treballa sobre MPEG-2 com a complement de la Informació Específica de programa (PSI). Aquest servei proporciona a l'usuari i al descodificador la facilitat de navegar a través de la cadena de serveis oferts.
El procés comença quan MEG-2 PSI (Program Specific Information) proporciona una clau a l'IRD (Integrated Reciver Decoder) o Descodificador extern perquè es configuri automàticament. Aleshores DBV-SI afegeix informació que permet l'IRD del DVB sintonitzar determinats serveis o mostrar agendes de programes d'interès.
Degut a la possible complexitat que suposaria per als usuaris el fet de navegar a través dels nous serveis de televisió digital, DVB-SI proporciona els element necessaris per a desenvolupar la Guia Electrònica de Programes (EPG).
Com que la quantitat de dades que s'han d'enviar per l'EPG és molt gran la EACEM (European Association of Consumer Electronics Manufactures) va desenvolupar una especificació amb els formats de dades més convenients, continguda a [ETS 300 707], així com un document guia que facilita la interpretació de l'especificació que està continguda a [ETR 288].
DVB-SI està format, principalment, per quatre tipus de taules d'informació de servei, així com un conjunt de taules addicionals, que fan possible la seva utilització. A diferència de les taules MPEG-2 PSI que només subministren informació del Transport Stream (TS) en la qual estan ubicades, en canvi, les taules DVB-SI també poden donar informació de serveis i esdeveniments transportats per altres TS, fins i tot TS's transmitides per altres xarxes. Això permet la comunicació de l'IRD entre diferents TS's de forma inapreciable per a l'usuari.
Cal distingir dues classes d'emissions de DVB, les de cable (DVB-C) i satèl·lit (DVB-S) de les terrestres DVB-T o TDT. Per als dos primers sistemes se suposa que l'amplada de banda del canal és suficient per al transport de tota la informació necessària. Aquestes són les seves freqüències de repetició:
Pel que fa a les emissions de televisió digital terrestre, l'amplada de banda és molt limitada per a la quantitat d'informació que s'ha de transmetre, i es defineixen els següents períodes de repetició, tenint en compte que per a les taules NIT, BAT, SDT i TDT han de complir els mateixos mínims que per cable o per satèl·lit.
La Informació de Serveis (SI) de DVB ha estat dissenyada per a treballar sobre una gran marge d'aplicacions. Aquestes són algunes de les més destacades: