Va ocupar la zona al llarg i per sobre de la costa nord de la mar Negra, des del Dnièper cap a l'est al llarg de la base nord del Caucas a la zona contigua a la costa nord de la mar Càspia, i cap a l'oest de les muntanyes Urals pujant contra el domini de la propera i contemporània cultura d'Andrónovo.
El seu nom prové de la paraula russa cруб (srub), «marc de fusta», per la forma que construïen les seves tombes, amb parts d'animals enterrades amb el cos.
La seva economia es basava en l'agricultura i la ramaderia de forma mixta. S'ha suggerit que els cimmeris històrics són descendents d'aquesta cultura.
Un estudi sobre la variació de l'ADN entre els antics europeus va trobar que de les 6 mostres extretes dels llocs de la cultura Srubna tenien un haplogrup Y-ADN i que tots pertanyien a l'haplogrup R1a, quatre d'ells al subclade R1a-Z93, que és comú entre els indoiranians actuals.[2]
La cultura Srubna va ser succeïda pels escites i els sàrmates en el 1r mil·lenni abans de Crist, i pels khàzars i els kiptxaks en el primer mil·lenni després de Crist.[1]
Col·lecció d'objectes de la cultura Srubna. Museu Hermitage, Rússia
En un estudi publicat el 10 d'octubre de 2015,[3] es van estudiar 14 individus de la cultura Srubna. Les extraccions del 100% dels homes (sis homes de cinc diferents cementiris) estaven determinades per l'haplogrup Y- ADN R1a1.
En les extraccions d'ADN mitocondrial (mtDNA) de catorze individus es va veure que cinc mostres pertanyien a l'haplogrup H, quatre mostres a l'haplogrup U5, dues mostres al T1, una mostra al T2, una mostra al K1B, una al J2b i una al I1a.
↑ «Eight thousand years of natural selection in Europe». bioRxiv, 2015, pàg. Supplementary Information. Archaeological context for 83 newly reported ancient samples. p. 12–14. DOI: 10.1101/016477.
i Sintashta 
