![]() | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Entitat singular de població ![]() | ||||||
Construcció | finals XIX | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular ![]() | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Puig-reig (Berguedà) ![]() | ||||||
Localització | Km. 77 de la C-16, Puig-reig (Berguedà) | ||||||
| |||||||
Bé inventariat | |||||||
Identificador | IPAC: 3649 | ||||||
|
Cal Riera[1] és una colònia tèxtil al municipi de Puig-reig, coneguda també com a Colònia Manen, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És una colònia de dimensions modestes, distribuïda en dos nivells. Al nivell inferior, al costat del riu i al sud de la colònia, trobem l'edifici de la fàbrica, i al nivell superior, a la part nord, la colònia obrera amb els edificis d'habitatges per als obrers, i els equipaments i serveis, un antic teatre o casino, actualment en estat ruïnós, l'església de la Mare de Déu de Montserrat, advocada a la Mare de Déu de Montserrat i la torre de l'amo.[2]
Els orígens de Cal Riera, com moltes altres colònies tèxtils situades al peu dels rius Llobregat, Ter o Cardener, es remunten a l'existència d'un vell molí fariner convertit en fàbrica que aprofita l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas de cal Riera, fou la societat Manen, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera amb el seu molí, i les terres del seu voltant, on van construir la fàbrica i van sol·licitar el permís d'utilització d'aigües industrials.[2]
La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola.[2]
És destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella.[2]
Cal Riera fou la primera fàbrica i colònia afectada per la crisi del tèxtil, i tancà les portes l'any 1980.[3] A partir d'aquest moment moltes famílies van deixar la colònia es van instal·lar a poblacions properes, especialment a Navàs.[2] Actualment la fàbrica torna a funcionar dedicada a la filatura de cotó.[3]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal Riera |